**Codi 611422**
METODOLOGIA DE LA INVESTIGACIÓ LINGÜÍSTICA

1. Continguts i pla de desenvolupament
1. Noció de mètode. Mètode i objectius. Limitacions epistemològiques fonamentals: sensorials / de processament / tòpiques / actitudinals. La ubiqüitat de la llengua. El saber del parlant i el saber del lingüista. Dades analògiques, dades digitals i daddes digitalitzables. 2. Grans plantejaments metodològics: col·leccionisme / sistematisme. A partir de fonts informatives. Bibliografia / camp / laboratori / raonament... Racionalisme / empirisme. Diacronia / sincronia. Símils i transferències metodològiques: dret, biologia, química, matemàtica... La hipòtesi de T. Kuhn i les seves rèpliques. 3. Prescripció / descripció en lingüística. Generalitats. Expansió d’estratègies prescriptives:l’origen històric. El sànscrit, els comentaristes de textos homèrics... El llatí i l’àrab clàssic en front dels ‘patois’ a França, les llengües ameríndies... Paradoxa de l’expansió. Situació a la UE. El francès de París i el jacobinisme. L’auto-odi i els patuesos. La planificació lingüística i la creació d’estàndards. 4. Cerca de la veritat i cerca de la utilitat en lingüística, no necessàriament incompatibles. Gorgias i el nihilisme. Els neogramàtics i el positivisme: percepció de veritat única. Els antecedents: el comparatisme. La navalla d’Occam i el minimisme. 5. Del comparatisme als Junggrammatiker: les lleis de Grimm (1822) i de Verner (1875). Els neogramàtics: lleis fonètiques, analogia, préstecs (i calcs). L’inici de la dialectologia (H. Gregoire) i de la geografia lingüística: l’experiència de G. Wenker. 6. Mètodes experimentals en fonètica. Divisió articulatòria / acústica / auditiva. Diferències epistemològiques i metodològiques. Quimografia, cromografia. Palatografia, linguografia. Oscil·lografia. Avaluació de la fonètica experimental clàssica. Fonaments de la fonètica i l’eclosió de la fonètica experimental a principis de segle. H. Marichelle i l’estudi dels solcs fonogràfics; E. Suddard i la quimografia com a experimentalisme pur. 7. La tradició índia, grega... i les nocions bàsiques de vocal, consonant, síl·laba, etc. La crisi dels conceptes tradicionals. L’espectografia i la síntesi del llenguatge. Les expectatives neogramàtiques i els resultats. W. Von Wartburg i la línia de La Spezia-Rimini. 8. La dependència entre l’espectografia i la síntesi del llenguatge. Individualisme i atomisme. P.J. Rousselot i L. Gauchat. Comparació amb la dialectologia cartogràfica. Explotació metodològica entre espectografia i síntesi del llenguatge. G. Straka i l’oposició entre vocal i consonant. P. Delattre i la correspondència entre formants acústics i l’articulació. Diferenciació metodològica entre articualció i acústica. Cerca de trets diferents: trets digitals i analògics. 9. Les llengües són iguals / les llengües són diferents. Presentació de la genealogia i la tipologia lingüístiques Genealogia. La Ursprache i l’origen biològic i cultural únic. Especulacions i certeses. Antecedents: els estatuts del Cercle de Lingüística de París. El testimoni de l’antropologia genètica. Propostes igualitàries i diferencials. 10. Les teories inicials. Stammbaumtheorie i Wellentheorie. A Schleicher i la classificació genealògico-tipològica: aïllants, aglutinants (polisintètiques) i flexives. El grup polisintètic. La família nostràtica. L’inmanentisme lingüístic. Tipologia lingüística. 11. La incidència de la informàtica en la lingüística. Història de les principals fites. Teories i aplicacions. Anàlisi i síntesi de la parla. Aplicacions lèxiques: corpus, concordances, etc. El processament del llenguatge natural: anàlisi i generació. La traducció automàtica. Tècniques i sistemes. Altres aplicacions.

2. Criteris i formes d’avaluació
Un examen i un treball optatiu a consultar amb el professor relacionat amb alguna de les metodologies lingüístiques

3. Bibliografia docent
Arens, H. (1976) La lingüística: sus textos y su evolución desde la antigüedad hasta nuestros días. Gredos, Madrid. Cerný, J. (1998) Historia de la lingüística, Universidad de extremadura, Cáceres. Leroy, M (1972) Las grandes corrientes de la lingüística, Fondo de Cultura Económica, México. Malmberg, B. (1967) Los nuevos caminos de la lingüística, Fondo de Cultura Económica, México. Mounin, G. (1968) Historia de la lingüística (desde los orígenes al siglo XX), Gredos, Madrid. Robins, R.H. (1997) Breve historia de la lingüística, Cátedra, Madrid.

4. Observacions
Convé haver cursat abans l’assignatura troncal Lingüística.