L’acte d’inauguració del curs 2003-2004 de la UB es va obrir amb la lectura de la memòria del curs anterior per part del secretari general i vicerector de Relacions Institucionals i Política Lingüística, Jordi Matas, i amb la lliçó inaugural “Ciència? Sí, física, si us plau”, a càrrec del catedràtic de Física de l’Estat Sòlid de la UB Javier Tejada, que va al·ludir a les preguntes que els científics han de fer sempre a la realitat i va definir la ciència com a “reflexió, gaudir, ambició, frustració i alegria”.

Tot seguit es van lliurar els premis extraordinaris de llicenciatura, diplomatura i doctorat del curs 2001-2002; les medalles de la Universitat de Barcelona als membres del personal docent i d’administració i serveis jubilats durant el curs 2002-2003; i la Medalla del Claustre de Doctors de la UB, a títol pòstum, a Antoni Caparrós i Benedicto, rector de la UB de 1994 a 2001 i president del Claustre de Doctors, i a Albert Biayna i Mulet, vicepresident del Claustre de Doctors des que es va fundar, l’any 1996 fins a 2001. Les intervencions musicals van anar a càrrec del Cor de la Universitat de Barcelona.

En el seu discurs, el president del Consell Social de la UB, Pedro Fontana, va destacar la importància que tindrà durant aquest curs el desenvolupament del nou Estatut de la UB i la necessitat de coordinació entre les universitats catalanes, i també amb les espanyoles i les europees. Per la seva banda, en el seu parlament, el conseller d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació, Andreu Mas-Colell, va fer un repàs del Pla Serra Húnter de professorat i, en general, del model de carrera universitària adaptat a les noves realitats normatives i al gran repte europeu.

El conseller d’Universita170ts, Recerca i Societat de la Informació, Andreu Mas-Colell, el rector Joan Tugores, el presid170ent del Consell Social, Pedro Fontana, i el secretari general Jordi Matas

El rector Joan Tugores va centrar enguany el seu discurs en el compromís que la UB i la institució universitària en general tenen amb la societat i en “la necessitat de treure tot el profit del capital intel·lectual”. Segons paraules del rector, aquesta tasca requereix la “revaloració de la docència i l’aprenentatge com a obligació no subordinable a cap altra en l’activitat universitària”, “una política de recerca que subministri als molts grups de recerca universitaris les eines per continuar desenvolupant la feina que ha portat Catalunya a millorar la seva projecció internacional”, i “un acostament, perfectament compatible amb l’autonomia universitària, al món professional, laboral i empresarial”.

EL NOU ESTATUT ENTRA EN VIGOR

El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya va publicar el 22 d’octubre el Decret 246/2003 pel qual s’aprovava el nou Estatut de la Universitat de Barcelona, que va entrar en vigor el mateix dia.
El nou Estatut va ser aprovat amb majoria absoluta pel Claustre el passat 21 de maig, després de prop d’un any de treballs portats a terme per una comissió. Posteriorment, l’octubre passat, l’Estatut va ser aprovat pel Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya

La Universitat de Barcelona és l’única universitat pública espanyola que imparteix el títol oficial d’especialista en Farmàcia Industrial i Galènica, expedit pel Ministeri d’Educació, Cultura i Esport. L’especialitat, adreçada als farmacèutics i a la qual només es pot accedir a través de l’examen FIR (proves selectives d’àmbit estatal per a l’accés a formació sanitària especialitzada) es va inaugurar el 17 de setembre a l’Aula Magna de la Facultat de Farmàcia.

El programa de formació de l’especialitat en Farmàcia Industrial i Galènica té una durada de dos anys acadèmics i està constituït per tres blocs: programa docent teòric, formació pràctica en planta pilot (a la mateixa Facultat de Farmàcia) i pràctiques en planta industrial farmacèutica, per a la realització de les quals la UB ha signat un conveni de col·laboració amb Farmaindústria. En aquesta primera edició del títol s’han convocat 12 places. L’acte d’inauguració de l’especialitat va tenir lloc el 17 de setembre, a l’Aula Magna de la Facultat de Farmàcia. Va estar presidit per la degana del centre, Victòria Girona, i pel director del Departament Tècnic de Farmaindústria, Emili Esteve, que va pronunciar la conferència “La indústria farmacèutica en l’àmbit mundial europeu i nacional: factors que hi influeixen, situació actual, perspectives futures”. A part de la UB, aquesta especialitat només es pot cursar a la Universitat de Navarra.

Riccardo Muti dirigeix l’Orquestra de la UB durant l’acte d’investidura

Riccardo Muti ha estat el quart músic, i el primer estranger, a qui la UB concedeix aquesta distinció, després del compositor Frederic Mompou (1979), la soprano Victòria dels Àngels (1987) i el tenor Josep Carreras (1989). Durant els anys noranta, Riccardo Muti es va vincular estretament a la reconstrucció del Liceu oferint diversos concerts a Barcelona amb l’orquestra i el cor de la Scala de Milà per recaptar fons destinats a reconstruir el teatre, en col·laboració amb la Fundació Grup Set.

En la seva lliçó magistral, el músic italià va fer un parlament per agrair l’atorgament de d’aquesta distinció, en què va comparar l’orquestra amb la societat, on totes les sensibilitats i veus han de ser escoltades. “El director –va destacar Muti– és un primus inter pares, no pas un dictador.” Tot seguit va dirigir un llarg assaig de l’Orquestra Universitat de Barcelona, que havia treballat sobre el primer moviment de la Simfonia número 41, Júpiter, de W.A. Mozart.

Riccardo Muti (Nàpols, 1941), considerat un dels millors directors d’orquestra del món, és el director Musical de La Scala de Milà des de 1986. El 1967 va guanyar el premi Cantelli. De 1968 a 1980 va ser el director musical del Maggio Musicale Fiorentino. Des de 1972 ha dirigit l’Orquestra Filharmònica de Londres, de la qual va ser primer director. De 1980 a 1992 va ser director musical de l’Orquestra de Filadèlfia, que ha dirigit en diverses gires.

Muti ja ha estat investit doctor honoris causa per la Universitat de Filadèlfia, pel College Mount Holyhoke de Massachusetts, per la Universitat anglesa de Warwick, per l’Institut de la Ciència Weizmann de Tel Aviv i per les universitats italianes de Bolonya, Urbino, Cremona, Lecce i la catòlica del Sagrat Cor de Milà.

L’Orquestra Universitat de Barcelona

L’estructura de l’Orquestra de la UB és similar a la d’una formació professional i s’ha creat a partir de la qualitat com a criteri bàsic. Creada per iniciativa del Vicerectorat d’Activitats i Patrimoni Culturals, la formació disposa d’una Comissió Artística integrada pel director, Carles Gumí, i pel coordinador artístic, Edmon Elgström, professor del Departament de Didàctica de l’Expressió Musical i Corporal de la UB.

El coordinador tècnic, Xavier Peix, s’encarrega de la part no musical amb la col·laboració del personal del Vicerectorat d’Activitats i Patrimoni Culturals. Els membres de l’orquestra són majoritàriament estudiants universitaris, tant de primer com de segon i tercer cicles, que provenen de múltiples ensenyaments, encara que hi ha una presència més elevada de mestres especialitzats en Educació Musical i d’estudiants de les àrees de Ciències de la Salut.

També hi ha un professor, antics alumnes de la UB i algunes persones vinculades de diferents maneres a la Universitat. En total, hi ha una cinquantena de membres als quals es demana com a mínim un grau mitjà de coneixements de l’instrument que desitgen tocar.

La creació d’una orquestra simfònica amateur de qualitat no només respon al vessant de la Universitat com a centre cultural, sinó que també omple un buit en el panorama musical català. Hi ha molta gent amb estudis mitjans o superiors de música que treballen en un altre àmbit professional i que, atesa la manca d’orquestres, no tenen l’oportunitat de tocar en formacions amb un determinat nivell. L’aparició d’una orquestra d’aquestes característiques pot representar un estímul per continuar tocant i mantenir el nivell assolit durant els estudis.