El llibre recull més de 400 cartes que l’arqueòleg i prehistoriador Pere Bosch Gimpera, pioner de l’arqueologia catalana, va enviar al seu deixeble al llarg dels 58 anys i 7 dies –als quals al·ludeix el títol del llibre– que va durar la seva amistat iniciada el 1916 quan Pericot va rebre la primera classe del mestre a l’Aula Capella de l’Edifici Històric de la Universitat, i acabada l’any de la mort de Bosch Gimpera a Mèxic el 1974. Resta per publicar la correspondència encara no trobada de Pericot a Bosch Gimpera, que els editors esperen poder localitzar a Mèxic.

Les cartes de Bosch constitueixen un document excel·lent per conèixer els problemes derivats del naixement i la consolidació de la prehistòria com a ciència a Europa, a Espanya i als Països Catalans, amb referències als principals avenços científics d’aquesta disciplina. Però també il·lustren altres temes poc coneguts com la formació del Servei d’Investigacions Arqueològiques de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC); la constitució i el desenvolupament de l’Escola Catalana d’Arqueologia, amb dades desconegudes fins ara; la picaresca universitària d’alguns catedràtics i professors; les lluites per l’autonomia universitària als anys vint; la formació de la Universitat Autònoma de Barcelona durant el període de la II República; els Fets d’octubre de 1934 o el desenvolupament de l’arqueologia sota el règim franquista.

Pere Bosch Gimpera (Barcelona, 1891 - Mèxic, 1974) va ser professor dels Estudis Universitaris Catalans (1915) i catedràtic d’Història Antiga i Medieval de la UB (1916). Format a Alemanya, va ser l’introductor de la ciència prehistòrica al país, el creador de l’Escola Catalana d’Arqueologia, el nucli de recerca prehistòrica més important d’Espanya abans de la guerra, i un punt de referència fonamental en el sorgiment i la sistematització de la prehistòria a Europa.

Autor, entre d’altres, de Prehistòria catalana (1919) i Etnologia de la Península Ibèrica (1934), Bosch va ser rector de la UB durant la República i la Guerra Civil i conseller de Justícia durant la presidència de Lluís Companys, fets pels quals va haver d’exiliar-se, primerament a Tolosa de Llenguadoc i després a Oxford, on va intentar establir-se debades a causa de la pressió dels agents franquistes. Establert definitivament a Mèxic, s’incorpora a la docència de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM) el 1942, que va deixar temporalment en ser nomenat Director de la Divisió de Ciències Humanes i Socials de la UNESCO, a París, l’any 1948, circumstància que li va permetre retornar al primer pla de la recerca internacional. A partir d’aleshores, el govern franquista es va veure obligat a congraciar-s’hi, però ell no va tornar mai més a Espanya ni a Catalunya.

Lluís Pericot (Girona, 1899 - Barcelona, 1978), per la seva banda, va ser professor a les universitats de Santiago de Compostel·la i València, on va crear el Servei d’Investigació Prehistòrica, abans d’ingressar a la UB (1933). Deixeble directe i amic personal de Bosch, no va marxar a l’exili i va patir un procés de depuració. Pericot representa el fil continuador de la desapareguda Escola de Barcelona creada per Bosch i continuada a través de Joan Maluquer de Motes, Miquel Tarradell i Pere de Palol.

La transcripció de les cartes s’acompanya d’un autèntic aparell crític, obra dels editors, format per gairebé 1.500 notes a peu de pàgina. Així mateix, també han redactat sengles treballs introductoris: Francisco Gracia (Barcelona, 1960), especialista en cultura ibèrica i colonitzacions mediterrànies, s’ha ocupat de la figura de Pere Bosch Gimpera, garbellant grans quantitats d’informació sobre el personatge dipositada en múltiples arxius; Josep M. Fullola i Pericot (Barcelona, 1953), especialitzat en l’estudi de les societats de caçadors-recol·lectors del paleolític, ha fet un perfil biogràfic i científic del seu avi; i Francesc Vilanova (Barcelona, 1962), investigador de l’exili català i la postguerra franquista, ha escrit una aproximació a la creació i posterior desaparició de l’Escola de Barcelona.